divendres, 26 d’abril de 2013

Relat de la presentació del llibre "Bosc endins" per Bernat Huguet


Amb puntualitat britànica, potser n’hauríem de dir germànica atès que al cap de tres quarts el Barça començava el seu particular via crucis al camp del Bayern de Munic en un lamentable partit de semifinals de la Lliga de Campions, va començar la presentació de primer poemari de Bernat Huguet, “Bosc  endins”, a càrrec de Pau Echauz, corresponsal de La Vanguardia a Lleida.

El periodista qualificà el poemari com a celebració. En primer lloc, de la paraula i, en segon, dels sentits. Una festa absoluta en què el boletaire s’endinsa en la boscúria a la recerca del secrets amagats per aconseguir sensacions diverses i variadíssimes. Si en alguns moments és hedonista, en d’altres s’aboca a la metafísica. Segons Echauz, en una singular interpretació, el llibre seria una mena de “road-movie”, un viatge que s’inicia al principi de la temporada amb el desig de bolet i que va progressant fins a arribar als boscos.  Acabà la presentació amb una lectura deliciosa d’alguns dels primers poemes del recull.

Continuà l’acte Bernat Huguet que començà remarcant la raresa que el subgènere de la poesia micològica no hagués arrelat a Catalunya tenint en compte l’afició a plegar bolets i l’existència d’una tradició esplèndida de poetes i poetesses. A partir d’aquí va fer un recorregut per la literatura catalana de la renaixença ençà espigolant els casos en què els autors mostren interès pel bolet. Esmentà Josep Carner, Josep Pla, Guerau de Liost... I, finalment, reconegué el deute del poemari amb Antoni Albalat, autor d’un haikús micològics en el llibre “El peus de la boira” de 1999 amb el qual guanyà el II Premi de Poesia Maria Mercè Marçal.

Acabà l’acte amb la lectura del poema “Llenegaire vençut”, potser, sense adonar-se’n, anticipant la tragèdia culer que s’estava covant.

                                     Bernat Huguet

0 comentaris:

Publica un comentari