dimarts, 9 d’abril de 2013

emocions viscudes durant l'acte de presentació

Tot el que anem fent al llarg de la vida ens genera una sèrie d'emocions i sentiments, l'acte viscut el passat 6 d'abril també, els quals pretenem exposar-los en aquest petit escrit:
* Nervis: el primer cop sempre porta neguit!
* Dubtes: estem preparats? com ens rebran? ho hem fet bé? ...
* Relaxament: just abans de començar l'acte, observes la sala plena i poc a poc aquells nervis inicials van desapareixen, ara ja no es pot tirar enrere, ara tot ja ha començat.
* Orgull: penses en l'esforç realitzat aquestes setmanes anteriors, ha valgut la pena! En Foix parla, cita vivències que poden  ser personals, i que no es troben tant allunyades de la majoria de públic que l'escolta.
* Família: l'Ester comença a parlar recordant la seva família, d'on prové, també n'havia parlat en Foix! No es pot planificar el futur i oblidar el passat, em de dur Golmés sempre present en les nostres accions i amb Golmés, la nostra família.
* Nostàlgia: l'Andrea es troba a milers de quilòmetres de distància, un oceà ens separa, en aquell moment la necessitem sentir aprop.
* Satisfacció: s'acaba l'acte i ens sentim bé, no es necessari dir moltes més coses.
* Nervis: acaba com comença, i ara què? A partir d'ara es comença a caminar, no ho em de fer sols,  ho em de fer seguint el nostre camí, aquell que ens em marcat i que a cada pas, continuarem construint.

Avui ja és demà!

0 comentaris:

Publica un comentari